Barcelona Psych Fest (Upload, 18-20/04/24)

A Place To Bury Strangers (Foto: Meritxell Rosell)
A Place To Bury Strangers (Foto: Meritxell Rosell)
A Place To Bury Strangers (Foto: Meritxell Rosell)
A Place To Bury Strangers (Foto: Meritxell Rosell)
A Place To Bury Strangers (Foto: Meritxell Rosell)
Daiistar (Foto: Meritxell Rosell)
Daiistar (Foto: Meritxell Rosell)
Daiistar (Foto: Meritxell Rosell)
Vinyl Williams (Foto: Meritxell Rosell)
Vinyl Williams (Foto: Meritxell Rosell)
Vinyl Williams (Foto: Meritxell Rosell)
Vinyl Williams (Foto: Meritxell Rosell)
Shadow Show (Foto: Meritxell Rosell)
Shadow Show (Foto: Meritxell Rosell)
Shadow Show (Foto: Meritxell Rosell)
Mohama Saz (Foto: Meritxell Rosell)
Mohama Saz (Foto: Meritxell Rosell)
Mohama Saz (Foto: Meritxell Rosell)
Minibús Intergalàctic (Foto: Meritxell Rosell)
Minibús Intergalàctic (Foto: Meritxell Rosell)
Meule (Foto: Meritxell Rosell)
Meule (Foto: Meritxell Rosell)
Meule (Foto: Meritxell Rosell)
Fogbound (Foto: Meritxell Rosell)
Fogbound (Foto: Meritxell Rosell)
Fogbound (Foto: Meritxell Rosell)
Bass Drum Of Death (Foto: Meritxell Rosell)
Bass Drum Of Death (Foto: Meritxell Rosell)
Bass Drum Of Death (Foto: Meritxell Rosell)
Bass Drum Of Death (Foto: Meritxell Rosell)
Balthvs (Foto: Meritxell Rosell)
Balthvs (Foto: Meritxell Rosell)
Balthvs (Foto: Meritxell Rosell)

Un any més, vam gaudir com criatures dels sons psicodèlics del Barcelona Psych Fest celebrat a la sala Upload del Poble Espanyol entre dijous 18 i dissabte 20 d’abril. Una edició que recordarem per l’atemptat de terrorisme sorollista dels A Place To Bury Strangers, amb bona part del show perpetrada entre el públic, la bateria Sandra Fedowitz lluïnt samarreta dels Cramps i Oliver Ackermann dement des del minut 1; per haver-nos tret l’espineta dels Daiistar interpretant el seu notable debut ‘Good Time’ i fent-nos recordar aquell memorable concert dels Sulk al 2016 en aquesta mateixa sala; per l’exotisme festiu dels Mohama Saz fent moure els malucs de la sala plena; la lisèrgia tameimpalera de Vinyl Williams; el psych nostrat dels Minibús Intergalàctic; el garatge amb herències de les Headcoatees de les Shadow Show; la psicodèlia amb aires dels 70 de Fogbound; el groove còsmic dels colombians Balthvs; l’electricitat blues rock dels Bass Drum Of Death; el kraut modular de Meule; o (perdoneu-nos per no haver-nos pogut apropar a la sessió de tarda a La Bàscula!), els enormes Remei De Ca La Fresca i els holandesos Dream Machine.

Un paradís àcid on oblidar les mediocritats i hostilitats del món exterior i que et resumim amb la fotogaleria que acompanya aquest text.

Escrito por

Rarito como un tema de Sonic Youth; me excito con el ‘Psycho’ de los Sonics; si me cabreo, Pistols, RATM, Sandré, riot grrrls o Los Punsetes; me ponen igual soul, r’n’b, ye-yé, garaje, punk, r’n’r, indie o brit-pop. De mayor quiero ser Patti Smith, Iggy o John Waters. Ateo hasta que conocí a PJ HARVEY. Fui negro en otra vida… y hago el impostor como periodista musical y deportivo en radio, TV, webs y revistas varias.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *