Morrissey (Poble Espanyol, 25/07/26)

La primera edició del Barts Festival que s’ha fet des de finals de juny i ha aplegat 68.000 persones al Poble Espanyol va dir adéu amb un concert de luxe: Morrissey. El carismàtic i controvertit líder dels irrepetibles Smiths va tocar (i això de per sí ja és notícia si tenim en compte els gairebé 400 shows cancel·lats a la seva carrera) davant un públic entusiasta que, en alguns casos, havia fet cua des de la nit anterior. Tot i les seves excentricitats habituals (com enviar-li una carta a Pedro Sánchez exigint que acabi amb les curses de braus o l’habitual prohibició de la venda de carn al recinte del concert), l’artista britànic va demostrar un bon moment de forma físic i de veu, arrodonit amb ironia i arrogància autoparòdica, en una nit amb repertori dels discos en solitari (‘Suedehead’, ‘Everyday Is Like Sunday’, ‘First of the Gang to Die’…) i 4 temes dels Smiths: per exemple, ‘How Soon Is Now?’, màgic moment en el que va començar a caure una intensa tempesta d’estiu de 5-10 minuts que es va allargar també amb el ‘I Know It’s Over’, mentre les pantalles mostraven la imatge de la seva mare desapareguda; o també el bis amb una de les cançons més meravelloses que s’hagin fet mai en la història del pop, ‘There Is A Light That Never Goes Out’ (tot i que va sonar al ralentí).

No van faltar tampoc les habituals flors, imatges per pantalles de James Baldwin, New York Dolls, Brigitte Bardot, Bruce Lee… un espontani que va pujar a abraçar-lo per alimentar encara més el seu divisme egocèntric, canvis de vestuari i llençament de mocadors o de la samarreta signada amb la cara de Kerouac i la inscripció feta a mà “Barcelona I Live In This World‘, que va provocar lluites fanàtiques de fidels que volien endur-se a casa un souvenir personal i intrasferible d’una de les últimes grans icones vives del pop.

T’ensenyem imatges de la nit en la fotogaleria adjunta de Txus Garcia.