Mesos enrere, un dels nostres segells catalans preferits, Hidden Track Records, publicava una de les seves habituals joies sonores: el recopil·latori ‘Les Flors Prohibides‘, un disc benèfic per recaptar fons per a l’ONG War Child (han aconseguit uns 6.000 euros) en què artistes del segell denunciaven la desaparició forçada de la natura a Palestina provocada per dècades d’ocupació. Una pèrdua ecològica, cultural i simbòlica que va centrar també aquest show dirigit per Louise Sansom, en una única i irrepetible nit dins de la programació dels 50 anys del festival Grec. Tot plegat a l’imponent amfiteatre del Teatre Grec, amb entrades esgotades des de feia setmanes.
I aquest “espai de reflexió a través de les notes i les melodies, les lletres i els silencis” (tal i com va explicar la veu en off en un moment del show) es va convertir en una meravellosa nit estiuenca de música i reivindicació en forma de xiuxiuejos sonors. La gallega Cora Novoa es va encarregar dels interludis electrònics, amb un quartet de 4 músics fixes: Marina Arrufat (violí), Bruna González (cello), Alba Careta (trompeta) i Marcel·lí Bayer (vents), amb els arranjaments de l’omnipresent Jordi Matas. A partir d’aquí, van anar passant les artistes que participen al disc, però també d’altres que van conformar, plegades, una constel·lació d’estrelles que van il·luminar una càlida nit de juliol amb una bona mostra del “talent del nostre país, Catalunya”, que va dir la Louise, en un discurs en un català perfecte.
Després de la introducció de Cora Novoa, la basca Amaia Miranda va obrir la porta a la il·lusió d’un món millor amb ‘Canción De La Esperanza’, abans d’acompanyar amb la guitarra Carlota Flâneur a ‘El Joc’. Pels altaveus es convidava als presents a intervenir i interactuar segons el propi desig i intuició, i Clara Andrés i Júlia proseguien els crits en veu baixa amb ‘Mínim’. Va ser el moment de les primeres convidades ‘externes’: ni més ni menys que Marina Herlop interpretant al piano el seu ‘Doiloi’, i les Tarta Relena, que van intervenir en diversos interludis amb jocs vocals o, més endavant, amb la meravellosa ‘Infans Qui Nascitur’, que es va convertir en un apocalíptic plor d’una intensitat brutal pels infants que no han nascut o els que no arribaran a adults a Gaza, víctimes de la misèria moral i l’acarnissament dels monstres genocides sionistes. Tant de bo algun dia tinguin el seu Núremberg i els seus crims no quedin impunes.
Dos dels noms majúsculs de Hidden Track (o millor dit, tres), van regalar-nos les precioses ‘Enguany’ (Ferran Palau i Mar Pujol) i ‘Aquest Mal’ (Anna Andreu, també acompanyada de la Mar). Va ser moment per a les germanes Meritxell i Judit Neddermann: amb la primera al piano i la segona a la veu, van portar l’amor al primer pla amb ‘Jo Vull Estimar-te’ i ‘Llibert’, cançó dedicada al seu avi. Un altre moment especialment sentit va ser l’aparició de Sandra Monfort, al costat de Selma Bruna i el guitarrista Darío Barroso, fent aquest cant a València que va escriure per culpa de la Dana, ‘Terra De Guapes’ (“tinc el cor plenet de fang i les mans plenes de flors, i una força colossal per agarrar-te ben fort“). Lluint panxa d’embarassada, Selma va agafar protagonisme amb el ‘Canteu a l’Albat’ de la seva banda, Marala. I per si no estiguéssim prou aclaparats de delicadesa, Júlia Collado Riu i Mar Pujol ens van acabar de desfer amb ‘Ullpresa’ i ‘Per Viure’.
I va arribar un altre moment especial: Clara Peya, primer al piano posant nostàlgic matalàs sonor a la dansa de Camilo Mejía Cortés; i després, amb Meritxell Nedderman fent-se càrrec de les tecles, cantant ‘El Poema Següent’ que pregunta el que tots veiem amb impotència, sense saber ben bé com acabar amb tanta barbàrie: “Què farem quan ja no quedi res?“. In crescendo, va arribar la nostra menorquina preferida: Anna Ferrer. Acompanyada per un cor de dues sopranos (Clara Enrich-Genestar i Laura Fernández), un tenor (Guillem Sedó), dos alts (Helena Tajadura i Marcel Jorquera) i un baix (Joan Climent), va protagonitzar un altre dels moments de clímax de la nit amb ‘Ses Porgueres’, polifonia vocal que obre el seu fantàstic disc d’aquest any (‘PA’).
La particular versió dels ‘Cant Dels Ocells’ de les Alosa i la susdita ‘Infans Qui Nascitur’ de les Tartes van precedir al discurs de la ‘jefa‘ Sansom, que va explicar la història de la instal·lació que es trobava la gent en arribar al recinte: ‘Veus de Gaza’, amb 5 titelles que van sortir de Gaza d’amagat, fetes per l’artista Mahdi Karera reciclant llaunes i ampolles perquè els nens palestins oblidessin el genocidi (també es va llegir un missatge seu d’agraïment). Encara hi va haver temps per a una última aparició estelar, la de Marina Rosell, amb la seva adaptació de ‘Mare De Déu Del Món’, i un final de festa amb ‘El Teu Escut’ de Twin, amb el suport electrònic de Cora Novoa, abans que les desenes de ‘culpables’ d’aquesta agredolça nit compartissin escenari per rebre els aplaudiments del públic.
Si no vas poder veure el concert o el vols tornar a gaudir, el pots recuperar íntegrament al lloc web de La Xarxa Més (cal registrar-se, però és gratuït).
Setlist:
- Intro (Cora Novoa)
- Canción De La Esperanza (Amaia Miranda)
- El Joc (Carlota Flâneur i Amaia Miranda)
- (Veu en off: explicació projecte ‘Les Flors Prohibides’)
- Mínim (Clara Andrés i Júlia)
- Doiloi (Marina Herlop)
- (Tarta Relena)
- Enguany (Ferran Palau i Mar Pujol)
- Aquest Mal (Anna Andreu i Mar Pujol)
- Jo Vull Estimar-te (Meritxell i Judit Neddermann)
- Llibert (Judit i Meritxell Neddermann)
- Terra de Guapes (Sandra Monfort, Selma Bruna i Darío Barroso)
- Canteu a l’Albat (Sandra Monfort, Selma Bruna i Darío Barroso)
- (Tarta Relena)
- Ullpresa (Júlia Collado Riu i Mar Pujol)
- Per Viure (Mar Pujol)
- (Tarta Relena)
- (Clara Peya + ball Camilo Mejía Cortés)
- El Poema Següent (Clara Peya + Meritxell Neddermann)
- Ses Porgueres (Anna Ferrer)
- El Cant Dels Ocells (Alosa)
- Infans Qui Nascitur (Tarta Relena)
- Mare De Déu Del Món (Marina Rosell)
- El Teu Escut (Twin)
