Kristin Hersh (Antiga Fàbrica Damm, 15/04/24)

Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)
Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)
Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)
Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)
Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)
Mar Pujol (Foto: Meritxell Rosell)

Podríem dir que, en general, la ràdio musical d’aquest país i el del costat són un autèntic drama, amb petites excepcions que trobem, bàsicament, dins de les cadenes públiques: és el cas de Radio 3 a Espanya, o del d’Icat FM a Catalunya. Un dels seus programes més emblemàtics és el ‘Delicatessen’ que condueix Albert Puig, i precisament aquest espai organitzava la parada barcelonina de la gira estatal de Kristin Hersh, veu i cervell d’una de les bandes emblemàtiques del rock alternatiu dels Estats Units als anys 90: Throwing Muses. Poder-la veure a l’Antiga Fàbrica Damm amb invitacions disponibles gratuïtament a partir d’un senzill concurs va ser tot un luxe, en una agradable nit de dilluns, el millor dia de la setmana.

Mar Pujol (Foto: Meritxell Rosell)
Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)

Per logística personal només vaig poder arribar a les últimes 3 cançons de la jove cantautora de Prats del Lluçanès Mar Pujol, però n’hi va haver prou per captar la calidesa i bellesa de la seva proposta acústica recollida en àlbums com ‘Trepa’ (2022) o el recent (i molt recomanable) ‘Cançons de Rebost’ (2024). Mentre bona part del públic encara feia cua per recollir les cerveses incloses amb les invitacions, Kristin Hersh va sortir a l’escenari amb samarreta de tirants, desafiant la gèlida temperatura de la sala provocada pel maleït aire (mal) condicionat, com acostuma a passar. Ja amb la inicial ‘Eyeshine’ (precedida per la instrumental ‘Sparky’) vam poder apreciar clarament la diferent manera d’aproximar-se a la guitarra de l’artista d’Atlanta respecte a la seva predecessora: molt més aspra, nerviosa i ombrívola, fidel reflex d’una personalitat desordenada i profunda. De seguida va començar a recuperar material de l’època amb Throwing Muses, interpretant al llarg del concert 4 cançons de la banda que li va donar la fama: ‘Kay Catherine’, ‘Bywater’, ‘Sunray Venus’ i aquella ‘City of the Dead’ dedicada a New Orleans.

Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)

El gruix del set, però, va correspondre als seus discos en solitari, repartint bastant el setlist entre la seva extensa discografia, però amb predomini del seu últim treball, ‘Clear Pond Road’ (2023). I admeto que durant els gairebé 60 minuts que va durar el set em van venir molts flashos de l”Unplugged In NY’ de Nirvana, o d’altres bandes de l’explosió del rock alternatiu dels 90 com Soundgarden o Screaming Trees. I és que Hersh també embolcalla melodies i lletres amb loops de corda angulosos i foscos, com ho deu ser una ment que ha patit però que, alhora, ha viscut i sobreviscut, i això ho expressa amb aquesta veu esquinçada que sembla que es pugui trencar en 1000 bocins en qualsevol moment. Entre les cançons que va tocar no es va oblidar de ‘Your Ghost’, el tema que va gravar amb Michael Stipe (R.E.M.) per al seu debut ‘Hips And Makers’, ara fa, ni més ni menys, que… 30 anys.

Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)

Després de marxar un moment de l’escenari, una Kristin agraïda però no excessivament comunicativa va tornar a sortir per rematar la nit amb un bis de dues cançons: ‘Ms Haha’, del seu últim treball, i ‘Gazebo Tree’ d’aquell llunyà ‘Strange Angels’ (1998). Com sol passar amb artistes de trajectòria dilatada, vam trobar a faltar molts temes (‘Like You’, ‘Sparky’, ‘Fog’, ‘Trouble’…), però amb els 15 que ens va regalar vam poder contrastar sobradament que allò que acabàvem de gaudir era una autèntica delicatessen de rock d’arrels americanes amb el tamís únic i inconfusible de mrs. Hersh.

Kristin Hersh (Foto: Meritxell Rosell)

Setlist:

  • Sparky
  • Eyeshine
  • Kay Catherine (cançó de Throwing Muses)
  • Mississippi Kite
  • Bywater (cançó de Throwing Muses)
  • Flooding
  • Sunray Venus (cançó de Throwing Muses)
  • Your Ghost
  • City of the Dead (cançó de Throwing Muses)
  • Your Dirty Answer
  • Reflections on the Motive Power of Fire
  • Krait
  • Poor Wayfaring Stranger

Bis:

  • Ms Haha
  • Gazebo Tree
Escrito por

Rarito como un tema de Sonic Youth; me excito con el ‘Psycho’ de los Sonics; si me cabreo, Pistols, RATM, Sandré, riot grrrls o Los Punsetes; me ponen igual soul, r’n’b, ye-yé, garaje, punk, r’n’r, indie o brit-pop. De mayor quiero ser Patti Smith, Iggy o John Waters. Ateo hasta que conocí a PJ HARVEY. Fui negro en otra vida… y hago el impostor como periodista musical y deportivo en radio, TV, webs y revistas varias.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *