The Divine Comedy (Apolo, 05/03/26)

En el dia que es coneixia la mort de Gary Walker, el darrer membre viu dels Walker Brothers, The Divine Comedy tornaven a Barcelona. Coincidència més enllà del simbolisme, després de la versió que Neil Hannon i companyia varen fer del ‘Make it Easy On Yourself’ que els Walker Brothers havien convertit en èxit el 1965. Un gust per la música atemporal que Hannon ha llaurat durant quatre dècades i que tingué la seva darrera entrega la passada tardor amb “Rainy Sunday Afternoon”, disc amb títol que haurien firmat els Kinks i on Hannon torna a mostrar la seva elegància, evitant els himnes però firmant extraordinàries cançons com ‘The Heart is a Lonely Hunter’ o ‘Invisible Thread’, ambdues recuperades a la Sala Apolo.

The Divine Comedy (Foto: Jordi Trenzano)

Com era d’esperar, el disc va ser el fonament del concert, des de l’inici amb ‘Achilles’ al moment àlgid quan Hannon es va posar a preparar còctels pels seus músics com a introducció de ‘Mar-a-lago by the sea’, cançó dedicada a la residència d’estiu de Donald Trump i demostració que el pop barroc pot ser polític: “Making turgid wedding speeches / Entertaining fascist leeches”. Com era d’esperar, els himnes del passat varen rebre l’estima més gran: ‘Generation Sex’, ‘Becoming More Like Alfie’, ‘Our Mutual Friend’ (amb Hannon passejant entre el públic) o un eufòric final amb ‘Tonight We Fly”. Menció especial per ‘A Lady Of A Certain Age’, que Hannon va considerar com “la meva ‘Stairway to Heaven’ particular”. Tal com la “Divina Comèdia” serà una fita poètica pels segles dels segles, la classe de The Divine Comedy es mereix una plaça a l’atemporalitat tant o més merescuda que Dante o Led Zeppelin.