The Long Ryders (Upload, 08/10/23)

The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)
The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)

Con la sala llena en un domingo noche, The Long Ryders volvían 37 años después a Barcelona unos metros por debajo de la anterior visita (si en la Mercè de 1986 actuaron en la recta de l’Estadi Olímpic, esta vez fue en la Sala Upload del Poble Espanyol). Con una bandera de Ucrania en el fondo del escenario y un Sid Griffin divertido, histriónico y extrovertido, esta banda de culto que muchos consideran los padres no reconocidos del sonido Americana (y maestros de bandas con mucho más reconocimiento posterior como The Jayhawks o Wilco) presentaban el disco ‘September November’, pero recorrieron toda su trayectoria y se marcaron versiones de NRBQ, The Byrds o Tom Petty. Completaban la banda los también miembros originales Stephen McCarthy (guitarra) y Greg Sowders (batería), y también Murry Hammond reemplazando en el bajo al fallecido Tom Stevens. Una noche que fue toda una fiesta de rock de raíces rematada con el clásico de su repertorio ‘Looking for Lewis and Clark’.

The Long Ryders (Foto: Meritxell Rosell)

Setlist:

  • Tell It to the Judge on Sunday
  • You Don’t Know What’s Right, You Don’t Know What’s Wrong
  • September November
  • Gonna Make It Real
  • All Aboard
  • To the Manor Born
  • State of Our Union
  • Ivory Tower
  • Two Kinds of Love
  • I Want You Bad (cover de NRBQ)
  • I’ll Feel a Whole Lot Better (cover de The Byrds)
  • I Had a Dream
  • Final Wild Son
  • Greenville
  • Gunslinger Man
  • Lights of Downtown

Bis:

  • Walls (Circus) (cover de Tom Petty & The Heartbeakers)
  • Looking for Lewis and Clark
Escrito por

Créixer des de ben petita escoltant a casa Deep Purple, Led Zeppelin o Sex Pistols va marcar les meves preferències per l'underground (i la meva banda favorita, la Velvet!). Obsessionada en documentar visualment tot allò que observo, la meva passió musical es va fondre amb la fotogràfica. El repte de la poca llum, el moviment i allò d'acotar només a dos o tres temes al fossat fotogràfic per captar l'actitud d'una banda o músic en només 1, 3 o 4 imatges per a una crònica… em puja l'adrenalina i em dóna la vida!!! Sóc Meritxell… aka Meritxula… EA!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *