Magalí Datzira (Paral·lel 62, 16/03/23)

Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Toni Mora (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Bernat Tortajada (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
David Jimeno (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Bernat Tortajada (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Toni Mora (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)

La prolífica escola de jazz vocal catalana no deixa de donar fruits, i la jove barcelonina Magalí Datzira n’és un dels últims exponents. Durant la seva formació ha passat per dues de les principals fonts de producció del gènere, com la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro (‘pare musical’ de noms reconeguts com Andrea Motis, Rita Payés, Eva Fernández, Èlia Bastida…) i l’ESMUC (per allà han passat artistes que potser us sonin com Sílvia Pérez Cruz, María José Llergo, Rodrigo Cuevas o una tal Rosalía…). Amb només 25 anys, la Magalí ha actuat a països com Mèxic o Suïssa, ha col·laborat amb artistes com Núria Graham, i ara fa escassament unes setmanes va publicar finalment el seu disc de debut en solitari, el deliciós ‘Des De La Cuina‘ (Bankrobber). Anit tocava presentar-lo en societat amb entrades esgotades al Paral·lel 62 Club, abans d’iniciar una gira que la portarà pròximament a La Bisbal d’Empordà (aquest dissabte al Teatre Mundial), Toluges (23/3, Teatre el Mil·lenari) o Porqueres (24/3, Rere el Teló).

Bernat Tortajada (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)
Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)

Acompanyada de Bernat Tortajada a la guitarra i baix, Toni Mora al piano i David Jimeno a la bateria, Datzira va començar al contrabaix amb un medley de dues de les cançons de l’àlbum, ‘A Tot Arreu’ i ‘Move Out’. Durant el concert també va tocar la guitarra, el baix o va cantar també sense instruments, demostrant una polivalència que també es converteix en plurilingüisme (canta en català, castellà, anglès, italià i portuguès) i en varietat de registres pel que fa als gèneres que toca: i és que el show té el jazz com a punt de partida, però el viatge musical ens va portant per racons funk, pop, sons mediterranis, nanes o la bossanova de ‘Samba x Lembrar’.

Tot plegat amb un embolcall més desenfadat que l’atmosfera de calidesa que desprèn el disc, un fet segurament accentuat pels breus discursos d’una Magalí espontània i un xic nerviosa davant el micro, però explícitament agraïda pel suport rebut de tanta gent per arribar al punt on es troba: família, amistats, gent del segell, músics, tècnics i, en definitiva, tothom qui la va acompanyar en aquesta posada de llarg, cantant ‘Pedres Blanques’, ballant els moments de samba o fent coros amb ‘Nana Per La Iona’. Amb els pecats de joventut propis de l’edat i un llarg camí per davant, la sensació és que el d’ahir és només un capítol inicial més en una carrera que ens pot donar moltes alegries i que haurem de seguir de ben a prop. El següent episodi? L’1 d’abril, quan publiqui el disc al Japó. El món se li acabarà quedant petit a aquesta noia…

Magalí Datzira (Foto: Ignasi Trapero i Martínez)

Setlist:

  • A Tot Arreu + Move Out
  • Des De La Cuina
  • Quien Alumbra
  • Sol
  • Devoando Bofetadas + Goddess
  • Pedres Blanques
  • Et Porto A La Pell
  • Cançó De Bressol
  • Ciao Toscana + Immensità
  • The Cutest Boy
  • Over & Over
  • Let’s Talk
  • Samba x Lembrar
Bis :
  • Ex + Nana Per La Iona
Escrito por

Rarito como un tema de Sonic Youth; me excito con el ‘Psycho’ de los Sonics; si me cabreo, Pistols, RATM, Sandré, riot grrrls o Los Punsetes; me ponen igual soul, r’n’b, ye-yé, garaje, punk, r’n’r, indie o brit-pop. De mayor quiero ser Patti Smith, Iggy o John Waters. Ateo hasta que conocí a PJ HARVEY. Fui negro en otra vida… y hago el impostor como periodista musical y deportivo en radio, TV, webs y revistas varias.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *