El Bilbao Arena acollirà els dies 26 i 27 de juny la desena edició d’un festival que s’ha convertit en cita obligatòria per als amants del rock clàssic.
El BBK Legends Bilbao pertany clarament a la categoria de festivals que primen la qualitat davant la quantitat. Deu anys fent les coses amb criteri, sense córrer, construint un cartell que no persegueix tendències sinó que rescata llegendes —o les reivindica quan encara les tenim en vida. La desena edició, que se celebrarà al Bilbao Arena de Miribilla els dies 26 i 27 de juny, és potser la més ambiciosa fins ara, amb uns noms que per si sols ja justifiquen el viatge a la capital basca.
El divendres 26 obre Dea Matrona, el duo irlandès de Belfast que amb setze i disset anys ja tocaven als carrers de la ciutat i que ara presenten el seu segon àlbum, ‘Hate That I Care’, amb el bagatge de Glastonbury i les gires amb Bryan Adams a les espatlles. A continuació, Cracker: la banda de David Lowery, un dels grans incompresos del rock alternatiu americà dels noranta, el grup que va parir “Low” i “Euro-Trash Girl” i que porta trenta anys defensant un repertori que és un dels secrets millor guardats dels amants del rock alternatiu. Ironia, country malgirbat, folk i guitarres de quilòmetre llarg ens esperen. La nit la tanca Chris Isaak, que complirà 70 anys sobre l’escenari bilbaí, i pocs artistes poden celebrar un aniversari així amb tanta elegància. La seva veu, aquell vibrato melancòlic que porta dècades resistint comparacions amb Roy Orbison, segueix sent un fenomen difícil d’explicar i molt fàcil d’estimar. Isaak és dels que saben que un concert no és un recital sinó una conversa amb l’audiència, i la seva capacitat d’arrossegar el públic cap als seus mars particulars —entre el rockabilly, el pop nebulós i la balada fosca— continua sent envejable.
El dissabte 27 arrenca amb Graveyard, el quartet de Göteborg que practica un hard rock psicodèlic d’arrel setantista, profund com el blues i pesat com el plom, i que al Bilbao Arena sonaran com han de sonar: a tot volum i sense concessions. Després, Beat: el supergrup format per Adrian Belew i Tony Levin —tots dos exmembres de King Crimson—, el guitarrista Steve Vai i el bateria de Tool, Danny Carey, que presentaran “Performing the Music of 80s King Crimson”, un recorregut pels àlbums Discipline, Beat i Three of a Perfect Pair. Un autèntic somni pels amants del rock progressiu. I per tancar, Tom Morello, en la seva única actuació a l’Estat en tot el 2026 i la primera vegada que trepitja Euskadi. El cofundador de Rage Against the Machine i Audioslave arriba en un moment de doble visibilitat: d’una banda, la projecció que li ha donat sumar-se a la gira de Bruce Springsteen; de l’altra, i més important, el seu paper com un dels referents més actius de la resistència antifeixista als Estats Units, molt present, com el seu amic Bruce, en la defensa de Seattle contra les deportacions massives d’immigrants executades pels paramilitars de l’ICE. La seva guitarra sempre ha sigut un arma política, però mai com ara aquesta condició ha tingut tant de pes fora dels escenaris. Mai no ha estat tan necessari veure’l sobre un.
Ens veiem a Miribilla per mirar d’enderrocar la màquina!
