Resum 2025 (7): Àlex Vidal

A pocs dies que s’acabi l’any, arriba el moment de compartir les nostres llistes personals i intransferibles per resumir el 2025 musical de la família Indie Lovers. Com cada any, col·laboradors i amics habituals han seleccionat un pack musical que il·lustri l’any que deixem enrere, sense estúpids ordres ni absurdes jerarquies, i sabent que si haguéssim fet aquestes llistes el dia abans o el de després haurien sortit diferents. Com insistim sempre, aquí no triem ‘El millor de l’any‘, perquè ni creiem en conceptes competitius i fastigosament capitalistes quan parlem de música, ni considerem que el nostre criteri sigui més o menys rellevant que el de la resta de la gent. Així que no es tracta de dictar sentències inamovibles ni de seure càtedra, sinó de fer un dibuix il·lustratiu i recopilar discos, cançons, etc. publicats aquest any que creiem que mereixen ser recordats i gaudits de la mateixa manera.

En aquest setè capítol, Àlex Vidal ens presenta un menú sonor de 5 discos internacionals i 5 d’estatals, 10 cançons internacionals i 10 d’estatals, 5 concerts, 1 festival i 5 extres culturals gaudits especialment aquest any i que vol compartir amb tu.

————————————————————-

Sé que no cal comentar el resum, però sempre m’agrada fer-ne cinc cèntims d’aquesta selecció, que avui és aquesta i demà podria ser una altra. Amb la filosofia Indie Lovers que cap disc és millor que un altre, me la faig meva i us poso alguns dels discs que potser els meus compis no hauran inclòs en els seus respectius llistats per tal d’ampliar el ventall de coses boniques que oferim a aquesta la vostra pàgina de confiança.

També m’agrada incidir en el context en què s’han publicat, ja que la música no és aliena a les forces que conformen la societat actual. I ara vindria un rant que cada any creix exponencialment a mesura que (i aquí faré un resum):

desigualtat > crisi de l’habitatge > extracció capitalista > tecno i turbocapitalisme > mitjans finançats > extrema dreta finançada i amb tots els altaveus disponibles > feixisme > Donald Trump

(és més complicat que això, però tampoc no era plan de posar-vos aquí una gràfica de nodes amb totes les influències i derivades)

s’escola a tot arreu amb esperpents polítics, judicials i socials. Que la força rau en nosaltres queda clar, però quan ens tenen dividits fins a arribar al punt de l’immobilisme, o fins i tot de la sorna contra qui s’hi atreveix a fer quelcom, en aquest punt un perd tota esperança. Però, què caram, morirem lluitant i deixarem un bell cadàver!

M’agrada pensar que la música no és només refugi i consol, sinó també presa de consciència i catalitzador de lluites i consciències. Així, malgrat que també som presa de les nostres pròpies contradiccions, oferint-vos aquest panorama en llistes de Spotify (un dels grans lladres de royalties, responsable de la pèrdua de poder adquisitiu dels músics, que emmerda les llistes amb cançons generades per IA i que patrocina batudes racistes i genocidis), sisplau, endinseu-vos en aquestes recomanacions, sentiu-les, pregunteu, investigueu, aneu a les botigues de discos a comprar-los i aneu als concerts (a preus raonables) sempre que pugueu.

Vinga, prou de xerrameca, anem per feina:

DISCOS INTERNACIONALS

EMMA-JEAN THACKRAY ‘Weirdo’
LAMBRINI GIRLS ‘Who Let the Dogs Out’
CMAT ‘Euro-Country’
JEFF TWEEDY ‘Twilight Override’
LITTLE SIMZ ‘Lotus’

Si parlem d’activisme i de dir les coses ben clares, hem d’incloure el duo punk Lambrini Girls, perpetradores d’un dels bolos més a tomba oberta d’aquest any; un dels moments estel·lars va ser quan la Flora Kimberly assenyalant la porta de l’Apolo 2 a tota aquella persona que defensés l’Estat genocida d’Israel, però no només aquest. És la ràbia en la defensa de la dignitat i contra l’heteropatriarcat que fan d’aquest disc una de les reivindicacions (meves) de l’any. La irlandesa CMAT, des del folk i el sarcasme, i l’anglesa Little Simz, hibridant el rap i el hip-hop amb qualsevol gènere que us pugueu imaginar, també ofereixen visions encoratjadores, fresques, combatives i artísticament estimulants.

Però si algú m’ha captivat aquest any ha sigut l’Emma-Jean Thackray: el seu jazz és lliure, expansiu i experimental, i el dolor que vessa de ‘Weirdo’, màgic i catàrtic. Com màgic és també ‘Twilight Override’, suau i sense ànims de demostrar res, només l’art per amor a l’art.

DISCOS ESTATALS

LORENA ÁLVAREZ ‘El Poder Sobre Una Misma’
RUISEÑORA ‘Aurora’
MARÍA PELÁE ‘El Evangelio’
JÚLIA COLOM ‘Paradís’
ANNA ANDREU ‘Vigília’

M’acabo d’adonar que els discos inclosos aborden el folk i el flamenc des de diferents perspectives: tradicional i punyent en el cas de Lorena Álvarez, cobla electrònica en el de Ruiseñora, flamenc urbà en el cas de María Peláe, cançó mediterrània en el cas de Júlia Colom, i l’indie folk tan preciòs de l’Anna Andreu. Visions totes elles que expandeixen les textures de la música, que investiguen, que innoven i ens permeten gaudir de moments de pau i de bellesa.

CANÇONS INTERNACIONALS

PULP ‘The Man Comes Around’
JAPANESE BREAKFAST ‘Orlando in Love’
SKINNER ‘Sour Milk’
SNOOPER ‘Guard Dog’
DAVID BYRNE & GHOST TRAIN ORCHESTRA ‘Everybody Laughs’
PANIC SHACK ‘Girl Band Starter Pack’
AUTOMATIC ‘Is It Now?’
BADBADNOTGOOD & V.C.R. ‘Found a Light (Beale Street)’
DEEP SEA DIVER ‘What Do I Know’
CAR SEAT HEADREST ‘Gethsemane’

CANÇONS ESTATALS

GRANDE AMORE ‘Vou pa Arzúa’
AMOR LÍQUIDO Y LAS PETUNIAS ‘No seré una estrella’
ROCÍO MÁRQUEZ Y PEDRO ROJAS OGÁYAR ‘Aire – Tangos’
EL GAVIRA Y RUÏNOSA Y LAS STRIPPERS DE RAHOLA ‘Las Nazis Rubias’
TRIÁNGULO DE AMOR BIZARRO ‘Triángulo de Amor Bizarro’
ANNA FERRER ‘Na Cecília’
MARÍA RODÉS ‘Lo Que Me Pasa’
CARLOTA FLÂNEUR ‘Watery Eyes’
ROSALÍA ‘La Perla’
REMEI DE CA LA FRESCA ‘Va com vA’

CONCERTS

MAQUINA.. Paral·lel 62 (Barcelona Psych Fest), Barcelona (04/04/25) Crònica aquí
ANOHNI AND THE JOHNSONS. Primavera Sound, Barcelona (07/06/25) Crònica aquí
KAE TEMPEST. Vida Festival, Vilanova i la Geltrú (04/07/25) Crònica aquí
PEP GIMENO ‘BOTIFARRA’. Vida Festival, Vilanova i la Geltrú (05/07/25)
EMMA-JEAN THACKRAY. Upload, Barcelona (08/10/25) Crònica aquí

Sense dubte, Kae Tempest sana i ha sanat amb la poesia i la música: no en debades, en acabar el seu concert al Vida, les amistats que allà hi érem vam acabar fusionades en una tendra abraçada, perquè la vida és això, sentiment i sanació.

A MAQUINA. els vaig conèixer gràcies a la recomanació d’un amic londinenc, vaig arribar a punxar-los a la festa del 7è aniversari d’Indie Lovers i veure’ls en directe és una orgia noise kraut avassalladora.

Emma-Jean Thackray és talent en estat natural, i és un crim perdre-se-la en directe, com ja us vaig advertir en una ressenya de fa un parell de mesos.

Les casualitats, de vegades, et porten a gaudir d’un dels millors concerts d’enguany, i en veure la planície de Mordor a tope vam girar cua i vam anar a un dels bolos més preciosos que hem vist, el de ANOHNI and the Johnsons.

I, de vegades, apostar per una proposta underground passa per trencar esquemes i obrir els escenaris a la cançó popular. El treball de camp d’en Pep Gimeno ‘Botifarra’ per terres valencianes, catalanes i de la Franja és important per evitar la pèrdua d’uns estils que marxen amb les nostres àvies i avis, així com per poder gaudir de l’emoció i la saviesa popular d’aquestes tonades que no deixen de ser part de la nostra consciència col·lectiva.

FESTIVAL

BARCELONA PSYCH FEST. Paral·lel 62, Barcelona (04-05/04/25) Crònica aquí

Quan l’indie ja és marca comercial, l’underground mira cap a un altre cantó, i el Psych Fest és un d’aquells festivals on la descoberta és gairebé més important que els caps de cartell, tot i que recuperar The Horrors va ser tota una gozada.

EXTRES CULTURALS

Documental: THE WORLD ACCORDING TO ALLEE WILLIS. Alexis Manya Spraic
Documental: WE WANT THE FUNK! Stanley Nelson y Nicole London
Premi: PREMI LIBER 2025 per la millor iniciativa de la lectura a la Biblioteca Jaume Fuster de La Vila de Gràcia.
Exposició: CHRIS WARE. DIBUIXAR ÉS PENSAR. CCCB
Botigues: BOTIGUES INDEPENDENTS DE DISCOS

Recordeu ’September’, de Earth, Wind and Fire? I el ‘I’ll Be There For You’, de The Rembrandts, sintonia de la sèrie ‘Friends’? Recordeu ‘What Have I Done to Deserve This?’, de Pet Shop Boys? La sintonia de ‘Beverly Hills Cop’? Sabeu que aquestes cançons i prop d’un miler més les va compondre l’Allie Willis? Doncs això.

We Want the Funk!’ ens va portar a les llàgrimes, però llàgrimes de felicitat, de celebració. Que visqui sempre el funk!

Chris Ware és un geni que ha portat el món del còmic a un estatus de prestigi que, malgrat que ja se’l mereixia, la mirada curta i prejutjosa de l’establishment encara el menystenia. L’exposició que vam poder gaudir al CCCB era tan immensa com complexa és la seva obra.

I sí, la lectura és important: per això, és tota una alegria veure com es reconeix la labor de la biblioteca Jaume Fuster, de la Vila de Gràcia, amb el premi Liber 2025 per la millor iniciativa de foment de la lectura. I, què caram, com em va dir la seva directora, l’amiga Carme Galve, el petit gra de sorra que servidor aporta amb la conducció del club de literatura fantàstica fa que aquesta alegria la pugui fer també meva.

I si hem començat parlant de música, tanquem també parlant de què està a les nostres mans per gaudir i mantenir l’ecosistema musical, i això passar per comprar a la vostra botiga independent de confiança el ‘Lux’ o qualsevol altre disc, anar a xerrar, a deixar-vos recomanar i a participar de la vida comunitària i musical. Llarga vida a les botigues de discos!