Benicàssim 1997; Festimad 2001; Primavera Sound 2003, 2004, 2014 o 2024, Cruïlla 2025… tirant de memòria i Google, en 3 dècades per festivals d’aquí i d’allà ens hem hagut d’enfrontar a episodis de fortes pluges en unes quantes ocasions, amb millor o pitjor sort i encert per part de les respectives organitzacions. I ahir la del Primavera Sound no va estar a l’alçada del que s’espera d’un festival d’aquest volum i importància. La forta tempesta de pluja i vent que va afectar el Parc del Fòrum en la quarta jornada del festival (i primera amb el recinte funcionant a tot drap) s’havia anunciat de feia dies, però va provocar igualment moltes afectacions, suspensions, endarreriments, cues i apilaments humans de milers de persones que buscaven on aixoplugar-se (la porxada de la zona de menjars va ser el refugi principal), sense saber si el festival tirava endavant o no.
La manca d’informació àgil va fer que milers de persones marxessin del recinte pensant que no hi hauria més concerts mentre centenars més s’aplegaven a les portes sense que els deixessin entrar. I quan molts ja eren a les seves cases, hotels o anxovats al metro, van anar sabent a comptagotes (i disculpeu el terme), que Alex G i Mac DeMarco no tocarien perquè hi havia hagut problemes amb una de les pantalles de Mordor que va obligar a desallotjar l’enorme esplanada (es va amuntegar tanta gent davant que ens va ser impossible accedir a la zona de premsa per intentar aconseguir més informació), que Doja Cat havia fet un directe a Instagram ja vestida per al concert i plorant desconsoladament en què anunciava ella mateixa que no tocaria (el festival no ho va fer públic fins a dues hores més tard), que Father John Misty havia sortit a l’escenari tal i com s’esperava perquè el seu escenari no havia aturat l’activitat, o que Massive Attack tocarien dues hores i mitja més tard del previst, per acabar informant gairebé una hora més tard del teòric inici reprogramat que definitivament el cancel·laven “per raons de seguretat” (com també el de Bad Gyal i el de Doja Cat, cosa que ja sabíem pels respectius vídeos que havien publicat abans elles).
Un caos i desinformació que van provocar queixes de molts assistents, mentre d’altres que s’havien quedat s’ho prenien amb filosofia cantant l”Umbrella’ de Rihanna. Molt a reflexionar i a millorar per part d’un festival que, amb 24 anys de vida, hauria hagut de dibuixar prèviament diversos escenaris davant la previsió meteorològica que coneixíem tots i totes de feia dies i, sobretot, haver comunicat molt millor què estava passant amb agilitat i efectivitat, més enllà de missatges genèrics sense concrecions a les pantalles dels escenaris. Està clar que ningú pot aturar la pluja i no ha de ser fàcil gestionar una situació així de crítica, però s’hauria pogut informar molt millor a les milers de persones que no sabien què estava passant ni què havien de fer: marxar o quedar-se.
Centrant-nos en la part musical, Cameron Winter o Caroline van enamorar l’audiència que va poder entrar al fantàstic Auditori del Fòrum amb shows intensos i corprenedors (per al primer es va quedar gent al carrer, en un recinte on després també van passar Lucrecia Dalt i Panda Bear). Una estona després, Winter va encapçalar un altre dels concerts més esperats del Primavera 2026: Geese. Després de desfermar l’eufòria el dia anterior a Paral·lel 62, la banda de Brooklyn va oferir un èpic concert mentre començava la tempesta (“qué bonita lluvia“, va dir en castelllà en Cameron, just abans del caos), amb picada d’ullet inclosa al ‘Interstellar Overdrive’ de Pink Floyd. Malgrat la incomoditat i la poca visibilitat que va tenir molta gent en un escenari que se’ls va quedar molt petit davant la gran expectació generada, aquesta imperfecció va contribuir encara més a l’epopeia musical.
Abans, vam gaudir d’allò més amb un dels concerts que més il·lusió ens feia en tota aquesta 24a edició del festival: The New Eves. A mig camí entre la Velvet Underground i la Família Manson, entre Patti Smith i les protagonistes de ‘Midsommar’, les de Brighton ens havien enamorat l’any passat amb el disc de debut (‘The New Eve Is Rising’), i en directe ens van hipnotitzar amb els seus sons i atmosferes de folk esotèric que semblaven una crida al maligne i a tot el que succeiria després. Ella Oona Russell toca la bateria com Maureen Tucker, dempeus i amb un ritme marcial implacable, mentre Violet Farrer fa grinyolar guitarra o violí mentre canta com si fos una bruixota que executa un exorcisme, Nina Winder-Lind hi aporta cello o guitarra, i Kate Mager ho completa amb baix i veus. Tota una experiència mística i perturbadora que, en qualsevol moment, semblava que arrodonirien amb un sacrifici humà.
Father John Misty li va posar elegància i sex appeal a la nit als privilegiats que van fer un acte de fe per poder-lo gaudir malgrat les circumstàncies climatològiques adverses. Mentre molts esperaven infructuosament Massive Attack abans que tornés a caure un nou xàfec que ho va fer saltar tot pels aires, TV Girl van tenir més sort i van poder tocar, amb el seu pop electrònic afable. Tot plegat en un dia on també hi va haver espai per a propostes locals com Mourn o Renaldo i Clara o d’altres d’estatals com Aiko El Grupo. Si no hi ha res estrany, aquest divendres tornarà a sortir el sol, i les dues últimes jornades al Parc del Fòrum s’haurien de poder celebrar sense problemes. Veurem si es pot reprogramar algun dels concerts suspesos dijous, i qui serà el cap de cartell sorpresa que Gabi Ruiz ha anunciat a RAC1 (“un Halland“, ha dit).
Actualització divendres matí: el Primavera Sound ha emès un comunicat sobre la jornada de dijous i ha informat que retornaran els diners de la jornada d’ahir. Dilluns informaran de l’operatiu.
Pots recuperar totes les cròniques diàries del Primavera Sound 2026 en aquest link.
