Pol Batlle i Rita Payés (Sala Apolo, 11/05/23)

Segona cita en 24 hores amb el cicle ‘Caprichos de Apolo‘ que organitza la sala Apolo de Barcelona: després del concert de dimecres de Young Gun Silver Fox , la nit de dijous ens tocava passar-nos per la sala gran per a la presentació de ‘Salt Mortal‘, debut del que va ser cantant de Ljubliana & The Seawolf, Pol Batlle, al costat de la seva parella artística i personal, Rita Payés. Una nit molt especial i que ens havia de deparar algunes sorpreses, en una sala gairebé plena i amb nombrosa i grata presència de públic molt jove.

Una vetllada que es va obrir en veu baixa, amb les boniques cançons de Kris Tena, jove artista que ha col·laborat amb d’altres noves veus com Magalí Datzira (us vam explicar el seu concert de presentació a Barcelona) o també amb el trompetista Eudald Payés (germà de la Rita). Presentava ‘Game Girl’, disc de debut que va publicar al febrer, i ho va fer acompanyada d’una guitarra (decorada amb enganxines de gats) i la també suau veu de Leyre Estruch. I a base de carícies a les cordes, atmosferes jazz, xiuxiuejos i armonies vocals ben boniques, ens van seduir amb cançons de l’àlbum com ‘Quién Supiera (Todo Aquello Que Imaginé)’ o ‘We Think What We Did’, d’altres que en van quedar fora (com la composada a partir d’un poema de Sònia Rossinyol), o temes anteriors com ‘Mmmmm’ o ‘Qui Sóc’, amb la que van tancar el set.

Pol Batlle i Rita Payés (Foto: Meritxell Rosell)

Uns minutets més tard de les 9 de la nit van sortir a escena Pol Batlle (amb mitja capa de lluentons ben brillant) i Rita Payés (amb el seu trombó inseparable i un preciós vestit que la feia semblar una deesa grega o romana), acompanyats per Kquimi Saigi als teclats, Òscar Garrobé ‘Garru’ al baix, i Arnau Figueres a la bateria, disposats a fer un salt mortal musical amb la xarxa d’un públic atent i respectuós, observant i gaudint de cadascun dels molts moments que ens deixaria la nit. Començant per cançons del disc com ‘Actos y Armas’ o ‘Gloomy Planets’, però obrint de seguida el ventall cap a altres gravacions, cançons noves o covers. Per exemple, la bonica versió del ‘Vida’ de Lluís Llach que en Pol va dedicar al públic (i que, al costat de la Rita, van gravar en el seu dia per a la platafoma berlinesa ‘Colors’), o una nova cançó composada durant el confinament, ‘Praying Lord’. I passant també per la cançó gravada al 2020 amb en Kquimi, ‘Colmena’.

Els primers convidats especials van arribar llavors: la mateixa Kris Tena i el guitarrista Pau Figueres (“un dels millors guitarristes del món“, va deixar anar en Pol), van acompanyar-lo en una cançó ben especial, ‘No Ho Has Entès’. Un tema que va voler escriure per dedicar-li a la Juna, la filla que va tenir amb la Rita 1 any i 7 mesos enrere, després que ella li hagués composat un altre tema amb el seu nom que sonaria uns instants després en el concert. Pel mig, la celebrada ‘Lost & Happy’ i una dedicatòria ben sentida a ‘Ojos De Papel’ per a tothom qui hagi de patir i conviure amb l’Alzheimer (com és el seu cas amb la seva mare). Tot plegat en un show en què, sense gairebé ni adonar-nos, ja hi havia hagut moments rock, folk, jazz, de cançó popular o fins i tot passatges que fregaven el trip-hop, amb el pad de bateria electrònica que l’Arnau compaginava amb la de tota la vida. I després del cover de ‘La Manzana’ de Gabriel Hernández, arribava el ‘momentàs’ de la nit…

Sílvia Pérez Cruz i Pol Batlle (Foto: Meritxell Rosell)

…i és que, tot i que havíem especulat amb aquesta possibilitat abans de començar el show, no sabíem si l’apretada agenda de Sílvia Pérez Cruz li permetria aparèixer en aquesta data tan especial. Però fent honor al nom del cicle, era una nit ideal per permetre’ns tots plegats aquest caprici, i quan Pol Batlle la va anomenar i va trigar uns segons a aparèixer ens vam quedar tots bocabadats, com no acabant-nos de creure que una de les grans veus de la cançó catalana contemporània sortiria a l’escenari de l’Apolo. I vaja si ho va fer! “Confio molt en tu, Pol: fort, fràgil i poeta“, li va dir la Sílvia amb el seu somriure inacabable, abans de començar un duet ple de màgia i electricitat a ‘Circular’, la cançó que fan junts en el disc. L’exhibició vocal d’ella li va valer una enorme ovació d’un públic corprès, però això encara no havia acabat. I és que encara hi havia temps per a un segon tema junts, el ‘Barro Otra Vez’ del desaparegut cantant i poeta argentí Luís Alberto Spinetta. Amb el show ja en una altra dimensió, ‘Salt Mortal’ va posar el punt i seguit, enmig d’un sentiment coral d’emocions a flor de pell.

I amb els bisos, va arribar també el moment de més participació del públic. Sense esperar-ho massa, afegint-se improvisadament als coros de ‘Horarios’. I recordant la sorprenent participació del públic de Lisboa dies enrere, en Pol ens va convidar a implicar-nos també en el pasodoble gamberro que és ‘Artistas y Toreros’, novament amb Pau Figueres acompanyant a la guitarra. I, amb els “nanananaaaana” corals acompanyant cada tornada que cantava la Rita com si ens trobéssim al gol sud d’algun estadi de futbol, artistes i públic vam completar el procés de fusió total, culminant així un salt mortal perfecte.