Júlia Colom + Marta Knight (Castell de Montjuïc, 03/08/23)

Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Júlia Colom (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)
Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)

Un any més, el cicle de concerts Sala Barcelona que organitza l’ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya) està apropant propostes emergents ben interessants al Castell de Montjuïc cada dijous. Allà la setmana passada vam poder gaudir de dues promeses d’estils diversos, en una nit en què la temperatura havia refrescat, i davant d un públic jove i molt relaxat (s’ensumava l’ambient i el ritme de les vacances estivals).

Marta Knight (Foto: Meritxell Rosell)

La nit va començar amb l’indie rock de Marta Knight, que va desgranar els seus temes en anglès que l’han portat a tocar a festivals internacionals de prestigi com el SXSW d’Austin, Focus Wales, l’Eurosonic holandès, MIL Lisboa o també a festivals estatals importants com Primavera Sound, BIME City o Mallorca Live Festival. Després va ser el moment de Júlia Colom. Una altra jove artista amb una preciosa veu que entona en mallorquí delicioses cançons de tradició oral. Hereva de la tradició de cantautores mediterrànies, dedica les seves cançons a les oliveres, a les figues o als segadors, a la manera de les enigmàtiques Sibil·les, aquelles profetesses mitològiques paganes molt lligades a la terra i a les collites que preveien el futur (quan era petita el seu avi li va ensenyar precisament el ‘Cant de la Sibil·la’). Un estil oblidat que estem encantats que es recuperi, tot recordant aquells vells temps que a casa escoltàvem “Mercè” de Maria del Mar Bonet … molta força Júlia!!!

Escrito por

Crecer desde tierna edad escuchando en casa Deep Purple, Led Zeppelin o Sex Pistols marcó mis preferencias por lo underground (y mi favorita, la Velvet!). Obsesionada en documentar visualmente todo aquello que observo, mi pasión musical se fundió con la fotográfica. El reto de la poca luz, el movimiento y el acotar sólo a dos o tres temas en el foso para captar la actitud de una banda o músico en sólo 1, 3 ó 4 imágenes para una crónica… me sube la adrenalina y me da la vida!!! Soy Meritxell… aka Meritxula… EA!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *