Si pensen en artistes coreans a un escenari amb roba de colors i somriure insubornable potser cauran en certa fenòmens comercials omnipresents del país asiàtic. Però per Cotoba (o com a mínim per la seva cantant Dyon Joo) això es tradueix en guitarres sincopades i soroll que remet a l’escena alternativa japonesa (el seu nom és “paraula” en japonès) o a certa Nova Iork de finals dels anys setanta.
Van convocar una quantitat considerable de públic per un diumenge a la nit i estaven tan engrescats que van començar abans d’hora. El seu directe va ser dinàmic i energètic, amb Dyon Joo tractant de lluir el seu entranyable espanyol entre cançons abans de descarregar un rock treballat, harmonitzat i alhora amb la mesura adient de desordre. Portaven còpies d’un doble cd que recopilava els EPs “Sin Swims” (2025) i “Humanoid Operational” (2023), dels que varen interpretar temes com ‘Syhi’, ‘Sin’ o ‘Isolation’, que van combinar amb visites al seu únic disc, l’excel·lent “Apricot”, com ‘Reyn’ o ‘Melon’. Títols amb un punt críptic però que varen convertir en una festa molt agraïda. Mereixen moltes més visites.
Una estona abans havia actuat Thëm, el projecte de ambient/drone de Juanma Medina, co-fundador del segell Synth Vicious. Tot i el contrast evident amb Cotoba, va aprofitar un emplaçament sonor adient per presentar el magnífic “El Dolor La Norma”, com ja havia fet dies abans a la veïna Ultra Local Records, on va tenir més temps per posar en el seu emotiu i gairebé dramàtic context a un so encisador.
