Cassie Ramone (Upload, 28/11/25)

Cassie Ramone (Foto: Jordi Trenzano)

Dir que els darrers anys de Cassie Ramone han estat una muntanya russa seria fer curt. A una entrevista de fa un any afirmava que, des de la reunió de les Vivian Girls el 2019, havia tornat a viure a Nova Iork després d’un temps a Los Angeles, va deixar de beure, va tornar a estudiar i va haver de treballar com a repartidora de menjar a domicili. En tot aquest temps només va fer dos concerts, un dins el seu programa de desintoxicació de l’alcohol i l’altre el del Mini Pop Festival de 2022 a Barcelona. Tota una sèrie d’experiències vitals que desembocarien en el llançament de “Sweetheart” (2024), un més que notable retorn en solitari després d’una dècada sense cançons noves.

Cassie Ramone (Foto: Jordi Trenzano)
Cassie Ramone (Foto: Jordi Trenzano)

Ramone arribava a la Sala Upload després d’una breu reunió en directe de les Vivian Girls a principis de mes i d’acompanyar a The Pains of Being Pure At Heart al darrer tram de la seva gira. Símptomes d’estabilitat que potser no es van materialitzar al seu directe. I és que a Barcelona va oferir un concert breu i atrafegat, amb uns nervis potser accelerats en haver-li desaparegut un pedal. Certament, la seva discografia en solitari tampoc permet més terreny, amb només dos discs de material d’estudi i un de versions nadalenques en onze anys, però el seu concert amb prou feines va arribar als tres quarts d’hora.

Cassie Ramone (Foto: Jordi Trenzano)

Dit això, des de la seva darrera visita se li pot apreciar un intent de fer les coses diferents: portava una sèrie d’instruments preenregistrats a un ordinador portàtil que també li servia de minipantalla de projecció de vídeos d’ambients urbans. Amb el portàtil tort, les imatges guanyaven un punt d’encant difícil de descriure. I en tot cas, la seva abstinència sembla ajudar la seva veu, ben cuidada i que va lluir especialment a moments com ‘He’s Still on My Mind’, ‘Joy To The World’ o a un bis reclamat amb insistència pel públic, on va recuperar ‘I’m a Freak’, el seu antihimne catàrtic i trist que coronava “The Time Has Come” (2014), el seu debut en solitari. Potser massa breus, però moments pels quals li tornarem a donar la benvinguda.

Cassie Ramone (Foto: Jordi Trenzano)
Escrito por

Amb 17 anys The Smiths em van introduir en “allò diferent”, whatever that means. Van passar els anys, van passar Joy Division, Belle & Sebastian, Burt Bacharach, Hefner i molts altres, i algun treball relacionat amb el món de la música. Després d'una aturada, m'he dedicat aquests darrers anys a fer fotos en concerts de manera gairebé compulsiva i ara torno a escriure. I vaig molt al cinema.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *