Els concerts en diumenge són un bon comodí per finalitzar la setmana. Poden ser reflexius o una manera agradable de contrarestar els dies anteriors. El concert d’Austra i Elsas el passat diumenge a La Nau entraria en aquesta darrera categoria. Les badades tècniques varen ser mínimes: unes bases que es van col·lar a Austra abans de ‘Think Twice’ i alguna segona veu registrada de Elsas que va sonar massa forta a l’inici. A partir d’aquí, tot rodat.
Amb el dubte de considerar a Austra com a grup o projecte unipersonal de la canadenca Katie Stelmanis, els seus viatges entre l’electrònica més divertida, les lletres iròniques o fins i tot aproximacions més transcendentals properes al trance (la recent ‘Fallen Cloud’ ) van quedar prou recolzades pel magnífic nivell vocal d’Stelmanis. No va xerrar molt i va entomar un concert dinàmic i amb ànima, on el protagonisme se’l va endur “Chin Up Buttercup” (2025), que va endur-se més de la meitat d’un setlist que va complementar amb visites a l’etèria política combativa de “Future Politics”, el seu debut amb “Feel it Break” o “Olympia”, entrega de 2013 amb la que va tancar el concert gràcies a una esplèndida ‘Hurt Me Now’. El món de l’electrònica popular li deu més atenció.
Poques vegades un es queda amb la sensació de veure les beceroles d’una gran carrera com va ser amb Elsas. Aquesta cardedeuenca amb deu anys de residència a Londres feia el seu segon concert a Barcelona presentant “Aporiamor”, el seu segon EP, editat per Lapsus Records. Circumstància cridanera tenint en consideració una carrera amb col·laboracions amb Sampha, Little Simz o fins i tot Florence and The Machine. Pot sonar a Caroline Polacheck, Kate Bush o la mateixa Florence, amb presència vocal imponent i arranjaments imaginatius. En unes setmanes estarà presentant “Aporiamor” amb banda completa al cicle Dnit, cita prou recomanable.
