Un inesperat cop d’efecte de cobrir un concert per text i fotos és situar-se al fossat de fotògrafs i endur-se una alenada de flaire d’encens. Així va passar just abans de l’inici del concert d‘Apparat a la Sala Razzmatazz. Agradable per alguns i enganxifosa nasalment per altres, l’associació de l’encens amb una electrònica melancòlica i recordable té sentit i potencia el contrast en els records de més de dues dècades, temps en el que Sascha Ring editava electrònica de pista profunda al seu segell Shitkatapult, plat a taula de les sessions del Nitsa d’aleshores.
Però el temps passa i Ring ha virat amb èxit a la melodia i la introspecció, ingredients essencials de “A Hum of Maybe” (2026) , la primera entrega en sis anys i un disc que no sublima la formula que va vorejar l’èxit a “The Devil’s Walk” (2011), però que esdevé igualment bona companyia en tardes o nits d’introspecció.
L’intens inici de ‘Glimmerine’ i ‘A Slow Collision’ es va reproduir al directe, amb uns baixos ben equalitzats, apreciant les textures del disc. Tot el concert es va desenvolupar amb un so impecable i amb ganes d’anar per feina, també amb visites a “LP5” (‘Dawan’ o ‘Caronte’) i amb la magnífica i etèria ‘Dark Anthem” com a únic record de les bandes sonores editades durant la pandèmia. Tot enmig d’un ambient especialment respectuós, amb no pocs espectadors reclamant silenci als veïns sorollosos, fenomen que costa recordar a un concert a la sala de Poblenou.
El bis va portar la única visita a “The Devil’s Walk”, una celebrada ‘Black Water’ que va tancar un concert cerimoniós i ric en matisos. No em convertiran en seguidor de l’encens, però tornaré a veure’ls en directe si en tinc l’ocasió.
Setlist:
- Glimmerine
- A Slow Collision
- Dawan
- Ash
- An Echo Skips A Name
- Hum of Maybe
- Little Feet
- Williamsburg
- Heroist
- Jam 9
- Dark Anthem
- Pieces
- You Don’t Know Me
- Laminar Flow
Bis:
- Caronte
- Black Water
