L’Amy i els col·legues. Els amics que viuen lluny, però que sempre celebres trobar-los de nou. Aquesta vegada en dues nits consecutives a la Sala Razzmatazz i amb les entrades esgotades feia mesos. Precedits a la segona nit pel treballat i colorista krautrock dels irlandesos Pôt-Pot.
A Amyl and the Sniffers els hem vist de totes les maneres: al Gambeat Weekend, d’amagatotis a la Sala Meteoro o al maratonià Primavera Sound 2022, on a un dels escenaris de Mordor Amy Taylor va fer seva la passarel·la instal·lada per a Dua Lipa per sentir-se més estrella del que ja és. Sigui com sigui, un concert seu sempre és una festa. Ho és superant alguns obstacles inicials: l’absència temporal del baixista Gus Romer, substituït
amb força per Lakota Vella, originària dels Public Figures i amb un dels noms més “accidentally Catalan” que hagi sentit darrerament. També l’omissió d’antics clàssics com ‘Freaks To The Front’ o ‘Knifey’, més encara quan “Cartoon Darkness” (2024) va abaixar lleugerament la pistonada dels seus llançaments anteriors.
Però el soroll és un aliat: és fer volar les guitarres i veure l’Amy saltar i cridar i tot s’oblida. Del poderós inici amb ‘Control’ fins al tram final amb les celebrades ‘Hertz’ i ‘Some Mutts (Can’t Be Muzzled)’ i el bis amb ‘Got You’ i ‘GFY’, sense oblidar fuetades més recents com ‘Jerkin’ o ‘U Should Not Be Doing That’. Un concert rodat i vertiginós, amb un so molt més fi de l’habitual per a la sala de Poblenou i amb un públic agraït. Ja els hi toca parir cançons i tornar a veure a l’Amy saltant sense parar. Que no es cansin mai.
Setlist:
- Control
- Do It Do It
- Cup of Destiny
- Capital
- Security
- Doing in Me Head
- Guided by Angels
- Starfire 500
- Facts
- Big Dreams
- Bailing on Me
- Me and The Girls
- Pleasure Forever
- Chewing Gum
- Tiny Bikini
- U Should Not Be Doing That
- Jerkin’
- Hertz
- Some Mutts (Can’t Be Muzzled)
Bis:
- Got You
- GFY
