Dissabte vam viure una càlida nit en família a l’Heliogàbal de la Vila de Gràcia, malgrat el fred exterior. Una nit on el terme ‘underground’ va brillar amb puresa i autenticitat, amb la triple proposta que vam poder gaudir a la sala de Ramon i Cajal: va obrir la vetllada el nostre estimadíssim Maurici Ribera Torres, que quan no és a un concert (gairebé cada nit) o donant classes d’anglès, es transforma en antiheroi antifolk com a The Missing Leech. Una versió vital en què demostra haver absorbit les taules escèniques dels milers d’artistes que ha vist en directe durant dècades, complementant el menú musical de cantautor de proximitat amb carisma, encant i divertides anècdotes en què apareix, fins i tot, Nacho Cano. I si ho remata tocant assegut sobre la barra, ja no li podem demanar més.
Després va ser el torn de Laura Creuhet en solitari amb les cançons dels nostres estimats Les Cruet que tantes vegades hem reivindicat en aquests 9 anys de vida acabats de complir. Com ella mateixa va advertir, “sola i despullada” només amb la guitarra i la seva veu trencada va fer un show molt diferent al que ens té habituats quan l’acompanya tota la banda (Pau Albà a la bateria, Óscar Montero al baix i la seva parella i ex Surfing Sirles Xavi Garcia a la guitarra), però mantenint l’essència visceral de les seves composicions.
I van completar la nit Somebody, alter ego d’Agustí Calbet (igual que Les Cruet, un altre projecte sorgit a la falda del Montseny). En aquest cas, sí que es va acompanyar de banda, i el cert és que van sonar de meravella amb aquesta proposta que tant beu del pop d’habitació com de l’indie estatunidenc universitari dels 90. T’ensenyem tot plegat en la fotogaleria adjunta.
