Tarta Relena (Apolo, 19/03/26)

Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Tarta Relena (Foto: Roc Pont)

És increïble la velocitat vertiginosa i exponencial amb la que passa el temps conforme et vas fent gran. I els aniversaris musicals són una bona manera de comprovar-ho i deprimir-te, a parts iguals. 10 anys han passat ja des que Helena Ros i Marta Torrella van parir Tarta Relena? I 7 ja des que ens van fer explotar el cap amb aquell ‘Ora Pro Nobis’ amb el que van començar a seduir una immensa minoria embadalida pels cants de sirena de “gregorià progressiu” i “folk tronadet” del duet? I 5 ja des que ens van deixar amb la pell de gallina quan fèiem els acústics des de L’Estudi de l’Apolo? No pot ser…

Tarta Relena (Foto: Roc Pont)

…però és. I per això van celebrar-ho amb un concert ben especial a sala Apolo, en què van repassar el seu brillant i original repertori que les ha portat a mig món (sessió al ‘Tiny Desk’ inclosa, poca broma). Acompanyades d’amics i personatges importants de la seva trajectòria (Maria Arnal, La Ludwig Band, Nerobambola, els Monodimpled de l’època Pumarejo a Vallcarca…), les tartes van tornar a enlluernar i us ho hem volgut resumir en imatges, amb aquesta fotogaleria de Roc Pont. Moltes gràcies a la gent maca de De Bitlles!

Tarta Relena (Foto: Roc Pont)
Escrito por

Raret com una cançó de Sonic Youth; m'excito amb el 'Psycho' dels Sonics; si m'emprenyo, Pistols, RATM, Sandré, riot grrrls o Los Punsetes; em posen igual soul, r’n’b, ye-yé, garatge, punk, r’n’r, indie o britpop. De gran vull ser Patti Smith, Iggy o John Waters. Ateu fins que vaig conèixer PJ HARVEY. Vaig ser negre en una altra vida… i faig l'impostor com a periodista musical i esportiu a ràdio, TV, webs i revistes diverses.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *