Primavera Sound 2026: Dilluns 1 juny

Sorry (Foto: Clara Orozco)
Sorry (Foto: Clara Orozco)
Sorry (Foto: Clara Orozco)
Elias Rønnenfelt (Foto: Christian Bertrand)
Elias Rønnenfelt (Foto: Christian Bertrand)
Elias Rønnenfelt (Foto: Christian Bertrand)
Soleà Morente (Foto: Gisela Jané)
Soleà Morente (Foto: Gisela Jané)
Yerai Cortés (Foto: Gisela Jané)
Yerai Cortés (Foto: Gisela Jané)
Yerai Cortés (Foto: Gisela Jané)
The Clothes (Foto: Gisela Jané)
The Clothes (Foto: Gisela Jané)
The Clothes (Foto: Gisela Jané)
Current 93 (Foto: Christian Bertrand)
Current 93 (Foto: Christian Bertrand)
Current 93 (Foto: Christian Bertrand)

El Primavera Sound 2026 va arrencar aquest dilluns amb els primers concerts del Primavera A La Ciutat a les dues principals sales de l’Apolo, a més de Paral·lel 62 i La Nau. La nostra principal motivació de la nit la trobàvem a aquesta última sala del Poblenou, amb la presència dels britànics Sorry presentant tercer disc, ‘Cosplay’. Abans, la també britànica jasmine.4.t va presentar l’àlbum ‘You Are The Morning’, produït per les Boygenius. A la sala gran de l’Apolo, hi va haver nit de guitarristes amb matisos diferents: l’anglesa Gwenifer Raymond i l’alacantí Yerai Cortés. Al pis de sota es va concentrar el gruix de la jornada: la més que recomanable banda d’Albacete Pálida Tez va donar el tret de sortida al Primavera Sound 2026; després, Andreu Serra va ser el primer artista local en tocar a l’edició nº 24 del festival, al costat del canadenc Jasper Baydala, amb qui formen The Clothes. L’escocesa multidisciplinar Joanne Robertson, el controvertit cantant dels Iceage Elias Rønnenfelt i la granadina Soleá Morente van completar la nit de La 2 d’Apolo, incloent versions de Rufus T. Firefly, Enrique Morente o Rafaella Carra. I l’oferta del primer dia la van completar a Paral·lel 62 Alasdair Roberts i els clàssics Current 93.

Soleà Morente (Foto: Gisela Jané)

Pots recuperar totes les cròniques diàries del Primavera Sound 2026 en aquest link.

Escrito por

Raret com una cançó de Sonic Youth; m'excito amb el 'Psycho' dels Sonics; si m'emprenyo, Pistols, RATM, Sandré, riot grrrls o Los Punsetes; em posen igual soul, r’n’b, ye-yé, garatge, punk, r’n’r, indie o britpop. De gran vull ser Patti Smith, Iggy o John Waters. Ateu fins que vaig conèixer PJ HARVEY. Vaig ser negre en una altra vida… i faig l'impostor com a periodista musical i esportiu a ràdio, TV, webs i revistes diverses.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *