El festival In-Edit de documentals musicals ha anunciat avui la programacio completa de la 23a edició, que se celebrarà entre el 23 d’octubre i el 2 de novembre d’aquest 2025 als habituals cinemes Mooby Aribau. Una graella completa i eclèctica amb 71 documentals (56 llargmetratges i 15 curts) i 115 projeccions que ha presentat el nou equip de direcció que formen Astrid Rousse i Toni L. Querol com a director artístic. El Festival comptarà amb 17 estrenes mundials, 4 estrenes europees, 24 estrenes estatals i 16 estrenes a Catalunya.
GALES
La inauguració se celebrarà dijous 23 d’octubre a les 21h i haurem de posar el volum de l’amplificador a l’11, ja que la protagonitzarà la segona part d’un dels falsos documentals més populars i hilarants de la història: ‘Spinal Tap II: The End Continues‘. Pel que fa a la cloenda es farà dissabte 1 de novembre a les 21:30h amb el documental ‘We Want The Funk!‘, que gira al voltant de la música i la cultura afroamericanes, amb figures com James Brown, Labelle, Sly Stone, Bootsy Collins o George Clinton. Aquell dia hi haurà sessió warm-up prèvia amb DJ2D2 i també l’anunci dels premis del Festival In-Edit 2025.
SECCIÓ OFICIAL INTERNACIONAL
La Secció Oficial Internacional comptarà amb 7 títols, i un d’ells és el nostre sí o sí d’aquesta edició del festival: ‘It’s Never Over, Jeff Buckley‘, documental d’Amy Berg que ens apropa a la figura d’un dels artistes maleïts dels anys 90 a través de les dones que més el van estimar. Un altre film que pinta molt i molt bé és ‘The Butthole Surfers Movie‘, història gamberra (com no podia ser d’una altra manera) d’aquesta banda excessiva d’inadaptats que van colpejar l’escena del rock alternatiu dels 80 i els 90. ‘Queer As Punk‘ és un d’aquells films que també promet molt, tot i desconèixer completament a la banda que el protagonitza: Shh…Diam!, un grup de punk queer de Malàsia, que no seria el país més tolerant del món amb les identitats de gènere que s’allunyen de les tradicionals. ‘The World According to Allee Willis‘ se centra en aquesta lletrista i melodista de hits per a Earth, Wind & Fire, Cyndi Lauper o Sister Sledge, de la sintonia de ‘Friends’ o del musical ‘El color porpra’. A banda del ja anomenat ‘We Want The Funk!‘, completen aquesta secció dues pel·lícules més: ‘O Menino D’Olho D’Água‘ explica de manera molt poètica la figura del músic brasiler Hermeto Pascoal, que tot just va morir ara fa un parell de setmanes. I ‘La 42‘, “experiència sensorial frenètica a ritme de dembow a mig camí entre el documental i la ficció”.
SECCIÓ OFICIAL NACIONAL
Vuit títols formen part de la Secció Oficial Nacional: a ‘Copeland‘ Pablo Aragües fixa la mirada en Stewart Copeland, que és molt més que el bateria de Police (fill d’espies amb infantesa a Beirut, director d’orquestres simfòniques, compositor de bandes sonores o peces per a òpera o ballet…). ‘Flores para Antonio‘ esdevé un retrat molt íntim d’Antonio Flores a través de la seva filla, Alba Flores. ‘Fandango‘ centra la mirada en l’escena de Huelva d’aquest gènere, a través de dones que intenten renovar-lo en l’actualitat. ‘Sólo pienso en ti‘ explica la commovedora història d’amor entre dues persones amb discapacitat intel·lectual que va inspirar aquesta popular cançó de Víctor Manuel. I l’actriu Maria Valverde s’estrena com a directora amb ‘El canto de las manos‘, per explicar la història de 3 persones sordes de Veneçuela que intenten reproduir en llengua de signes l’òpera ‘Fidelio’ de Beethoven sota la direcció de Gustavo Dudamel. ‘Hombre bala‘ (centrat en Mikel Erentxun), ‘Serás Farruquito‘ (sobre el popular bailaor flamenc i la nissaga gitana de la família Farruco) i ‘Antihéroe‘ (sobre Lichis i La Cabra Mecánica) completen aquesta secció del festival.
PANORAMA INTERNACIONAL
Un any més, la secció Panorama Internacional és la més nombrosa, amb 27 títols. ‘We Are Fugzai From Washington D.C.‘ ocupa un lloc destacat en el nostre llistat de desitjos d’aquesta edició de l’In-Edit, amb una col·lecció d’imatges gravades per fans d’una banda valuosa no només pel seu post-hardcore rabiós i contestatari, sinó també per l’ètica i la filosofia que integrava en el seu discurs i manera d’actuar. Al nostre canal d’actualitat a twitter (ens neguem a canviar-li el nom a la plataforma) ja t’havíem parlat d”Ellis Park‘, documental que mostra el santuari per a animals maltractats i víctimes del tràfic il·legal que va cofundar a Sumatra el gran Warren Ellis (mà dreta de Nick Cave i membre dels grans The Dirty Three). ‘I Was A Teenage Sex Pistol‘ ens explica la història de la llegendària banda punk a través dels ulls del seu baixista original (i que ha tornat en l’actual refundació), Glen Matlock. ‘Depeche Mode: M‘ serà, segurament, un dels documentals amb més demanda de públic. A partir dels 3 concerts que van oferir a Mèxic presentant ‘Memento Mori’, i amb la pèrdua recent d’Andy Fletcher, aprofiten elements d’una cultura on la mort és tan important com la mexicana per reflexionar sobre el dol i l’espiritualitat. John Lennon i Yoko Ono protagonitzen dos documentals enguany: ‘Daytime Revolution‘ (sobre la setmana que van presentar ‘Mike Douglas Show’, el programa més vist aleshores de la televisió diürna nord-americana, en què van parlar sense censures de temes com la violència policial, l’alliberament de la dona, art conceptual o entrevistes amb activistes o amb el líder dels Black Panthers) i ‘Revival69: The Concert That Rocked the World‘ (sobre el festival considerat com el “Woodstock canadenc”).
Històries sobre Sun Ra, Wu-Tang Clan, Pauline Black, Boy George & Culture Club, Carl Craig, Thelonious Monk o Paul Di’Anno conformen també aquest Panorama Internacional. Podeu repassar totes les pel·lícules d’aquesta secció en aquest enllaç.
PANORAMA NACIONAL
Un total de 8 documentals formen la secció Panorama Nacional. Ens crida especialment l’atenció ‘El Gitano de Balaguer: El carro del pedregar‘, sobre el singular cantautor lleidatà Joan Porta. Drogues, amors tòxics, salut mental i realitats marginals conformen el seu particular univers artístic, espressat amb humor naïf i desencant nihilista. Com si fos el conte de Nadal de Dickens, ‘ItzoItoiz Udako SesioakItzo‘ confronta al que va ser líder del grup de rock progressiu basc Itoiz, Juan Carlos Pérez, amb els seus fantasmes i amb antics companys, fent una mirada enrere plena de sentiments contradictoris. ‘Alma Bakala‘ (protagonitzat per DJ Kuki), ‘Omega Wants To Dance‘ (sobre moviment i consciència humana), ‘Esto Es Raptor House‘ (amb el DJ techno J Babatr), ‘La Partitura Del Cosmos‘ (l’observatori del Teide acull un experiment que vol traduir els ritmes i les vibracions del cosmos en música), ‘La Gran Bogeria‘ (centrat en el concert de Joan Dausà amb 11.000 persones cantant en català a Vistalegre, Madrid) o ‘Hasta Que Me Quede Sin Voz‘ (sobre Leiva i la seva malaltia vocal) són els altres títols d’aquesta part de la graella.
SONS DE BARCELONA
L’exhuberant programació de l’In-Edit 2025 no s’acaba aquí. Pel que fa a la mirada més local, no podem obviar 4 títols: començant per un dels paisans graciencs més il·lustres, experimental, transgressor i d’esperit llibertari: Víctor Nubla. ‘Mètode Víctor Nubla d’interpretació de Víctor Nubla‘ és un collage visual per intentar-nos apropar a la figura d’aquest artista que ens va deixar ara fa 5 anys. ‘Tete, Tocar Lo Invisible‘ explica la vida d’un dels músics de jazz més internacional que ha donat el nostre país (Catalunya, per descomptat), demostrant que la seva ceguesa no era prou impediment per desenvolupar el seu talent. ‘Música urgent‘ és un emocionant relat sobre el taller musical per a persones en situació d’exclusió social organitzat pel Taller de Músics. I ‘Simfonia Dels Àngels‘ focalitza la mirada en aquesta composició d’Albert Guinovart estrenada el 2024 al Palau de la Música Catalana per commemorar el centenari del naixement de la soprano barcelonina Victoria dels Àngels.
ALTRES
Per posar-li la cirereta al pastís, la secció de curtmetratges internacionals compta amb 5 títols, mentre la de curtmetrages estatals suma 6 films més, als que hem d’afegir també 3 produccions de metratge mig. D’altra banda, dimarts 14 d’octubre a Paral·lel 62, l’In-Edit Lab presenta el concert ‘Tot Paisatge És Una Mentida‘, una obra transmèdia del grup musical Gambardella i el poeta Martí Sales, amb un equip d’artistes visuals i investigadores culturals.
Per tercer any consecutiu, a més, el festival es completarà posteriorment entre el 17 de novembre i l’1 de desembre a la plataforma gratuïta Caixaforum +, amb 15 dels títols que es projectaran als Aribau, i que seran anunciats més endavant. Recorda que a Caixaforum + pots recuperar alguns títols d’edicions passades de l’In-Edit.
ENTRADES
Els abonaments per l’In-Èdit 2025 ja estan disponibles al lloc web del festival i des d’avui mateix ja es poden bescanviar per entrades espcífiques. Aquest pròxim dijous 2 d’octubre es posaran a la venda també les entrades senzilles. Com en anys anteriors, una part de la recaptació anirà directament a la Fundació Arrels, que dóna suport a les persones sense llar.
