Gairebé quinze anys han passat des de la particular arribada de Los Ganglios a l’escena musical, on semblava que no hi cabrien, però han passat totes les pantalles: fer servir l’humor de manera sincera i molt més efectiva que els grups “graciosetes” del pop espanyol dels noranta, reivindicar la “makina” i altres sons vilipendiats, actuar a festivals o guanyar-se l’amistat de Rosalia, entre d’altres. Una carrera que semblava aturar-se amb una sobtada separació al 2019, però la seva reunió tres anys més tard va donar la raó a grup i seguidors. Resultat d’això fou trobar-se una Paral·lel 62 amb una entrada excel·lent a un concert organitzat pel mateix grup, a una ciutat on els germans Xoxe i Rafael hi tenen una relació particular: sentir l’esperpèntica història de ‘S.A.N.Z’ amb un dels protagonistes (Raül d’Ultra Local Records) al pogo només es pot viure aquí.
Com poden imaginar, la resta del concert va ser una festa on hi va entrar tot: des de les recents ‘Rivotril’ o ‘PS6’ a clàssics com l’equina ‘Babieca Hiede’, la cúmbia dedicada a Jacques Cousteau i Félix Rodríguez de la Fuente, l’eufòrica ‘El Subiduki’, la delirant trobada sexual de ‘Al Final’ o l’homenatge sincer a Roberto Iniesta a ‘Vivencias Propias’, amb imatge inclosa del desaparegut líder d’Extremoduro. Un d’aquells concerts on entens perfectament per què el públic passa dels pogos a la conga.
