Cada Nadal, els iankees treuen a airejar la mòmia de Mariah Carey per vendre un any rere un altre les mateixes cançons nadalenques avorrides i ensucrades. A Catalunya Uber Alles, per sort, tenim un altre tarannà, especialment en els marges d’aquesta societat hipòcrita, podrida i convergent (i perdoneu les redundàncies). I als últims anys, per aquestes dates, estem agafant la saludable tradició de treure a passejar l’esperit d’una de les bandes més increïbles que hagi donat no només aquest ‘nostru’ petit país insignificant, sino també la resta de tiranies del planeta terra: Els Surfing Sirles. I encara que l’Uri Caballero faci 11 anys que ja no hi és de cos present, continua ben viu als nostres cors esquinçats. Això va quedar plenament demostrat en els concerts a Sidecar de 2018, en el que van fer fa 2 anys a Apolo en el penúltim dia de 2022, o també en aquest dia dels innocents de 2024, quan més d’una vuitantena de músics i amics de la banda van traslladar sobre l’escenari gran de la Sala Apolo l’homenatge que se’ls ha fet en el doble vinil ‘No Som Res Però Fa De Mal Dir: Els Amics Canten Sirles‘, ‘culpa’ de la Hara Kraan i els terroristes poètics de Usted Es Un Colectivo i la discogràfica dels Sirles, Bankrobber.
I així, amb el cohet al cul per complir amb els horaris de la sala, i amb l’esperit Sirles que barreja caos espídic, tantsemefotisme i la saviesa incontestable de qui no espera res d’aquest món que ens envolta, van anar passant per l’escenari més d’una vintena de bandes i 85 músics, que van fer les corresponents versions, a quina mes singular, de cançons dels Sirles. Hi eren ells mateixos, Martí Sales (amb samarreta d’Amunike Lehendakari), Guille Caballero i Xavi Garcia, i també personatges claus en la història de la banda, com Joan Colomo o Mau Boada, a banda d’un munt de músics amics o també poetes siderals com l’Enric Cassasses (fins i tot van veure el Flowers entre el públic, però ‘Tòniques i Calendaris’ va quedar fora del repertori. Llàstima…). Una festassa de dues hores de grans intencions i desiguals execucions, però on l’única cosa que importava era retre tribut a aquests tòtems que il·luminen el camí de descreguts, rebels multicauses i gent que no creu (creiem) en aquesta farsa que ens volen fer empassar venedors de fum amb americana, corbata i zero escrúpols. Dues hores de celebració que van culminar amb un ‘We Are The World, We Are The Children’ de més d’una vuitantena de músics sobre l’escenari, però cantant ‘Montseny’ i provocant l’eufòria desfermada del públic que omplia la sala. Una magnífica escena on només va faltar Constantino Romero dient “atletes, baxin de l’escenari“. Pel que sembla, estava ocupat fent uns ous ferrats interdimensionals amb l’Uri, en un lloc imprecís de la galàxia.
Setlist:
- LULU MARTORELL, ORIOL SAULEDA I MARCEL·LÍ BAYER ‘UK A Cavall / Montseny’
- MONGOSÒNICA ‘La Gravetat’
- STA EN CHAQUETA ‘Annunakis’
- PENTINA’T LULA ‘Pubilla Voguing Pubilla’
- KIWIS ‘Peatge’
- MIL COLTELLS I ENRIC CASSASSES ‘Cap Al Sol’
- CONTROL C ‘Poble d’Stars’
- INDUSTRIAS ORSINI ‘Poble d’Stars’
- BISCUIT ‘Watusi ’65’
- RICKY GIL I BISCUIT ‘La Gent i Jo’
- TRANSICIÓN ‘Merda Alemanya’
- IVAN TELEFUNKEN ‘Pubilla De Cuixa Forta’
- GUILLAMINO ‘Pubilla – Nylon Mitenes remix’
- ESPERIT! ‘Minifalda Rural’
- LES CRUET ‘Recomane Tenebres’
- LES SALVATGES ‘Angel’
- FETUS ‘Fricandó’
- VICKY L’ARRÒS + LA COSA PÚBLICA ‘Samarretes’
- ZOMBI PUJOL ‘Què Bonic Que És Suicidar-se Per Nadal’
- ZOMBI PUJOL ‘El Meu Avi’
- POWER BURKAS ‘Secreta Devoció’
- JOAN COLOMO ‘Festa Amb Morts’
Bises:
- ELS AMICS CANTEN SIRLES ‘Montseny’
- ELS AMICS CANTEN SIRLES ‘Fanfàrria’
