Ane Barcena i Raquel Pagès són les Pinpilinpussies, un grup amb nom embarbussador (provin de presentar-les) que no les identificaria de bones a primeres amb la sequedat d’una combinació de guitarra i bateria. Fan concerts, però no gaires: Ane viu a Euskadi i Raquel a Barcelona i la distància certament afecta les seves gires. Fan rock i cada vegada tenen més cançons per corejar, especialment al seu darrer EP, el magnífic “Ni un paso atrás”, però a voltes poden ser un punk catalitzador d’uns mínims “pogos”. Han alternat espanyol, anglès i eusquera, i es vesteixen amb uns aires de “punk bufó” que poden deixar a contrapeu a qui les descobreixi.
El seu és un caminar entre mons senzills però lleugerament contraposats, anar d’una banda a l’altra en el sentit metafòric i pràctic, amb intercanvi de posicions de bateria i guitarra quan ho marca el ritme dels concerts. Potser no apareixeran a festivals de hardcore, però els seus directes van de cara a barrca i tenen una intensitat sincera i més subtil que a un concert de Wet Leg, per agafar un referent internacional coetani i eminentment femení. Una sala com l’Heliògabal esdevé el refugi ideal pels seus directes: Pel seu (esgotat) aforament i per tenir el punt adient d’escalfor per disparar-hi els coets recents, cas de ’Mandarinas’ o ‘100 Heridas’, alguna novetat com ‘El Final’ o les ferides dels seus inicis d’era pandèmica, com ‘Makarra’ o ‘Erre’. El tram final del seu concert, amb una Ane suant la guitarra enmig del públic, és la conclusió que
qualsevol dels seus mons pertany a tothom.
Setlist:
- Refused
- En tu portal
- 100 heridas
- Balada #2
- Tiempo muerto
- Golpe de gracia
- Balada #1
- Mandarinas
- El final
- Nunca
- Todo saldrá mal
- Makarena
- 47 segundos
Bis:
- Noventas
- Makarra
