Chris Isaak (Poble Espanyol, 12/07/23)

Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)
Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)

El segundo concierto ofrecido por el Alma Festival, ex festival Jardins de Pedralbes ubicado en su nuevo emplazamiento del Poble Espanyol, fue para Chris Isaak. El crooner rockero de baladas preciosas que entusiasmaba a adolescentes ahora ya todos adultos y maduros y al que muchas conocíamos ya antes que David Lynch lo alzara al megaestrellato mantiene el tipo, enormemente guapo, con tupé y ataviado con conjunto rockero brilli-brilli , al estilo Elvis (al que versionó). Saltó al público al tercer tema para cantar con él sus canciones incluso sacando a bailar en el escenario a una ristra de jovenzuelos al final para dar animación al asunto, con 8 canciones extras en dos bises. Los viejos rockeros nunca mueren!!!!!

Chris Isaak (Foto: Meritxell Rosell)

Setlist:

  • American Boy
  • Somebody’s Crying
  • Waiting
  • Don’t Leave Me on My Own
  • I Want Your Love
  • Wicked Game
  • Go Walking Down There
  • Dancin’
  • Killing the Blues (cover de Rowland Salley)
  • Speak of the Devil
  • Oh, Pretty Woman (cover de Roy Orbison)
  • Forever Blue
  • Two Hearts
  • Only the Lonely (cover de Roy Orbison)
  • Blue Spanish Sky
  • Can’t Help Falling in Love (cover de Elvis Presley)
  • Blue Hotel
  • San Francisco Days
  • Big Wide Wonderful World
  • Notice the Ring

Bis:

  • In the Heat of the Jungle + Baby Did a Bad Bad Thing + James Bond Theme + Bye Bye Baby
  • Can’t Do a Thing (To Stop Me)
  • La Tumba Será El Final (cover de Flaco Jiménez)
  • The Way Things Really Are

Bis 2:

  • I’ll Go Crazy (cover de James Brown)
Escrito por

Créixer des de ben petita escoltant a casa Deep Purple, Led Zeppelin o Sex Pistols va marcar les meves preferències per l'underground (i la meva banda favorita, la Velvet!). Obsessionada en documentar visualment tot allò que observo, la meva passió musical es va fondre amb la fotogràfica. El repte de la poca llum, el moviment i allò d'acotar només a dos o tres temes al fossat fotogràfic per captar l'actitud d'una banda o músic en només 1, 3 o 4 imatges per a una crònica… em puja l'adrenalina i em dóna la vida!!! Sóc Meritxell… aka Meritxula… EA!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *