Si ens seguiu de fa temps ja sabreu de l’especial predilecció que tenim per l’Anna Andreu. Aquest passat cap de setmana l’artista catalana va coprotagonitzar amb el pianista Nil Ciuró un encàrrec molt especial que els van fer des de L’Auditori de Barcelona per al cicle ‘Escenes’: reinterpretar, amb un llenguatge musical contemporani, l’òpera de Henry Purcell basada en el mite clàsic de Dido & Aeneas. Dissabte 7 i diumenge 8 van oferir dues representacions sonores que es dividien en dos actes: un de l’Anna a la Sala 2 Oriol Martorell i un altre d’en Nil a la Sala 3 Tete Montoliu, amb el suport fonamental del disseny d’il·luminació i escena d’Andreu Fàbregas.
La part d’Anna Andreu, anomenada ‘El Tro Del Senyal’, va constar d’una obertura i tres actes. Amb composició pròpia i arranjaments per a corda de l’Anna, juntament amb Marina Arrufat (violí, veu i percussió), Bruna González (violoncel i veu) i Joana G. Subirà (contrabaix i veu), la peça va reinterpretar el mite de Dido, reina de Cartago, des del pop-folk íntim i emocional al que ens té habituats, per traslladar als espectadors les incerteses, les pors i els traumes pel tràgic destí de l’èsser estimat, el príncep de Troia fugitiu Aeneas.
A la sala 3, Nil Ciuró va traslladar el mite a un llenguatge experimental amb piano, sintetitzadors i electrònica, i el contrapunt de la veu de la soprano Montserrat Seró. Partint de la partitura original barroca, Ciuró va desafiar el públic amb un viatge entre passat i futur, on lirisme i experimentació es van donar de la mà, amb l’afegit d’un joc de llums que complementava i potenciava l’efecte extàtic de la música.
Una experiència visual i sonora que t’ensenyem en la fotogaleria adjunta de May Zircus (L’Auditori).
